dimarts, 6 de gener del 2015

I es tot el que tinc.


Tan dins que ningú podrà agafar-me.
Amagada en el últim resquici del meu mon.

Pegam, golpetjam, a veure si així senc algo.
Tan al fons que les promeses trencades ni es noten.

Estic tan lluny de tu que em mantenc
desperta sols per vore si apareixes al meu costat.

Tan dins que ni tan sols m'ix sang, agarra'm.

Necessite algo, que algú em done algo
algo que em porte KO al llit.

I vull riure, es tot el que vull però per dins segueix buida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada